airblog: Barcelona et ses 3 aérodromes

Aeròdrom de la Volateria, El "Camp francès" de Latécoère et "el Canudas",

les trois aérodromes du début du 20ème siècle

qui fusionneront pour devenir l'aéroport de Barcelone

un article en catalan de Gemma Aguilera >

https://www.totbarcelona.cat/societat/quan-barcelona-tenia-tres-aeroports-279409/

Amb l’ampliació de l’aeroport de Barcelona guardada al calaix d’AENA, com a mínim temporalment, Barcelona-El Prat es consolida com una destinació clau del turisme internacional alhora que malda per fer-se un lloc -malgrat la política centralista de l’Estat- com a hub del sud d’Europa. Però a la capital del país -i la seva rodalia- hi van arribar a operar fins a tres aeròdroms el segle passat, que de fet, es van aliar per donar lloc a l’actual infraestructura. Fem un petit viatge al passat per conèixer aquestes pistes de vol.

Aeròdrom de la Volateria, el pioner en vols comercials

Viatgem al 1916, quan es constituex el Reial Aero Club de Catalunya, una societat esportiva formada per un grup de periodistes entre els quals hi ha Josep Canudas, Ricard Cabot i Eduard Feliu, membres de l’alta burgesia catalana.

Han estat buscant un enclavament ideal al país per construir el primer camp de vols de Catalunya. I han triat el Delta del Llobregat, a tocar de la zona del Remolar, on abans hi havia una granja avícola anomenada La Volateria, al terme municipal de Viladecans. Està a només 14 quilòmetres de Barcelona i està construït amb unes simples lones lligades a uns pins.

Els primers vols comencen l’any 1919 de la mà de l’empresa Latécoère, que cobreix la ruta Tolosa-Casablanca i fa parada a Barcelona. Té dos vols setmanals i ha convertit La Volateria en el primer aeròdrom de Barcelona i de l’Estat amb vols comercials.

Els serveis comercials regulars van començar el 1927 amb la línia d’Iberia que l’unia amb l’Aeroport de Cuatro Vientos de Madrid. Uns anys més tard, però, es convertirà en un aeròdrom militar espanyol.

El ‘Camp francès’, el millor de l’Estat

Però justament la companyia que havia donat ales a La Volateria, va decidir en paral·lel crear el seu propi aeròdrom. El 1920, només un any després que comencés a operar La Volateria, va instal·lar-se en uns terrenys a tocar de l’antiga carretera de València. Era un espai pla, sense obstacles per al vol, però amb un accés complex degut al fet que el Delta del Llobregat és una zona inundable. La companyia francesa va fer una bona inversió i va convertir l’aeròdrom Latécoère, conegut popularment com el Camp francès, en l’aeròdrom amb les millors instal·lacions de l’Estat.

El nou aeròdrom tenia una longitud de 800 metres i 300 d’ample, amb dues pistes de formigó. Des d’allà es van enlairar vols que feien un servei postal entre París i Barcelona. Va operar fins a l’any 1939, any de l’esclat de la Segona Guerra Mundial i el final de la Guerra Civil espanyola.

El tercer aeròdrom de Barcelona, el Canudas, comença a funcionar l’any 1922, i té unes dimensions superiors al Camp francès. Fa 940 metres de longitud i 300 d’amplada, i està situat a tocar de la carretera del Prat, a l’antiga finca de Can Molas. La millor connexió i accés des de la ciutat.

Però l’any 1934 la infraestructura passa a mans de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment serà rebatejat com a aeròdrom Muntadas. I a partir d’aquí comença el procés de fusió de les tres infraestructures l’any 1941 amb el projecte de creació de l’Aeroport Internacional de Barcelona, obrint les portes al trànsit nacional i internacional l’any 1946. Va conservar la denominació d’Aeroport Muntadas -Carles Muntadas Prim va ser un aviador franquista que va morir durant la Guerra Civil- durant tota la dictadura franquista.